Des de Coopdevs ajudem els projectes de supermercats cooperatius a integrar la base tecnològica dels seus processos de gestió.
Els orígens dels supermercats cooperatius a Europa
Thomas Boothe, cineasta americà resident a París, va visitar en 2009 a un amic a Nova York. Aquest el va portar a comprar a un supermercat del seu barri que el va deixar impressionat. The Park Slope Food Coop és un supermercat cooperatiu fundat el 1979, on els clients participen activament en la gestió i com a força de treball (fins a un 70% del treball és voluntari). És un projecte d’alt impacte social i integrador que permet l’accés a preus assequibles a una gran diversitat de productes de qualitat sense excloure a ningú i estructurant la vida social del barri.
Impactat pel que havia vist, Thomas va decidir fer un documental sobre el projecte i a l’hora promoure un projecte semblant a la seva ciutat. Com a resultat neixen el projecte de La Louve, i el documental Food Coop. Tots dos projectes han estat la llavor que ha fet que s’escampi aquests darrers anys per tota Europa aquest model. A casa nostra Som Alimentació va obrir a València el 2018 i l’octubre de 2020 va obrir La Feixa a Mataró. Aquest any, al gener Supercoop a Manresa i al febrer Terranostra a Mallorca. Està previst que abans d’acabar 2021 obrin dos projectes més: FoodcoopBCN i l’Artiga d’Olot. A la resta de l’estat hi ha projectes com La Osa (2020), A Vecinal (2019) o Labore (2018).
Fins ara els models dominants del consum responsable havia estat el de grups de consum cooperatiu que en arribar a un cert volum tendien a dividir-se o a professionalitzar algun membre per a la gestió d’una botiga convencional. En l’actualitat aquest model està en crisi fonamentalment perquè les empreses i cadenes de distribució tradicional estan absorbint la distribució de producte ecològic i s’han apropiat del concepte de consum de proximitat fent-lo servir sobretot com a recurs de màrqueting i no tant d’estratègia de canvi de sistema.
Beescoop (Brussel·les) 
Beescoop (Brussel·les) 
La Louve (Paris)
Sobirania tecnològica i alimentària
Un projecte de supermercat cooperatiu suposa un nivell molt alt de complexitat en la gestió, ja que incorpora àmbits tan diversos com a la gestió de mercaderies, compres a múltiples proveïdors, gestió societària de participació en el capital social, organització del treball… Tots els projectes s’enfronten a la necessitat de disposar d’alguna eina tecnològica que permeti unificar en un mateix sistema tota aquesta complexitat.
La tria més lògica d’una eina que pugui arribar cobrir aquestes funcions en un entorn d’aquestes característiques és Odoo, un ERP de codi lliure mantingut col·laborativament per una àmplia comunitat internacional. Va ser la tria que va fer La Louve de Paris i que, darrere d’ells han seguit la majoria de projectes. Odoo és un projecte de programari lliure i col·laboratiu que ofereix una plataforma modular de gestió empresarial unificada (ERP). Odoo facilita que una organització (o diverses amb necessitats semblants) construeixin la seva pròpia solució a partir d’un nucli comú que manté l’empresa Odoo SA—amb eines de comunicació interna, gestió de contactes, administració i facturació, compres, vendes, gestió de projectes i gestió de recursos humans— al que es poden incorporar una gran quantitat de nous mòduls ja compartits per la comunitat de la OCA (Odoo Community Association). Aquesta estructura permet, si és necessari, crear-ne de nous per a proporcionar noves funcionalitats específiques que també es poden posar a disposició de la comunitat. Aquest model de programari com a un bé comú proporciona un alt nivell de sobirania tecnològica i encaixa perfectament amb el concepte de sobirania alimentària i de proveïment i desenvolupament local que incorporen els projectes de supermercats cooperatius.
Singulars 2019
En 2019 diverses iniciatives es van aliar per a presentar una proposta a la convocatòria Singulars de la Generalitat de Catalunya per a finançar el procés d’I+D necessari previ a obrir les portes de supermercats cooperatius. Els promotors van contactar amb Coopdevs per a investigar com podria fer-se la implantació d’Odoo a un supermercat cooperatiu. Gràcies a aquesta proposta vam poder visitar els supermercats de la Louve a Paris i Beescoop a Bruxel·les així com els seus proveïdors IT Druido i CoopItEasy. Una vegada avaluats els dos models vam decidir de vincular-nos a la cooperativa que dona servei a Beescoop, Cop IT Easy, ja que aquesta ens oferia un entorn molt més obert a la intercooperació. D’aquest vincle ha nascut IT4SocialEconomy, una proposta oberta a altres cooperatives de serveis IT que permet seguir desenvolupant solucions en l’àmbit europeu tant pel sector de supermercats cooperatius com per d’altres que demandin eines de gestió IT.
Com a resultat de la recerca, vam poder elaborar un mapa de necessitats i inversions a cobrir per començar a poder implantar Odoo i que vam presentar a febrer de 2020 al conjunt de projectes interessats. Aquestes incloïen:
- Interconnexió de perifèrics
- Altes de sòcies a través de la Web
- Compra de títols participatius a través de la Web
- Gestió de membres (llibre de sòcies i quotes)
- Gestió tasques i torns membres
- Gestió d’accés a la botiga
Tot i que l’inici de la pandèmia va alentir alguns projectes, gràcies a la implicació de La Feixa, Terranostra i SuperCoop Manresa, durant l’estiu de 2020 es va poder avançar en alguns dels aspectes proposats com la configuració dels Punts de Venda (caixa + bàscula) i la gestió de torns de treball dels socis al supermercat i posar-los en funcionament als projectes més avançats en aquell moment (La Feixa i SuperCoop a Manresa). Des de llavors hem estat treballant en la posada en marxa dels sistemes Odoo de La Feixa, Terranostra, L’Artiga, FoodCoopBCN i SomAlimentació.
Com és la implantació d’Odoo a un Supermercat Cooperatiu
El procés d’implantació comença amb una reunió d’auditoria inicial per conèixer en detall el projecte i preveure necessitats particulars abans de posar en marxa el seu Odoo. El següent pas és la posada en marxa del servidor dedicat, la instal·lació del programari necessari i la configuració bàsica de la comptabilitat i la gestió d’usuaris de la plataforma.
Generalment els projectes comencen per la captació de la massa social necessària per a poder posar en marxa la inversió inicial, així que el següent pas és la configuració del mòdul de gestió societària que permet recollir des d’un formulari web les sol·licituds de participació en el capital social i gestionar el procés d’altes i baixes.
És important també la coordinació en els primers moments amb els serveis de gestió econòmica del projecte —siguin interns o externs— per a poder configurar totes les eines de comptabilitat que incorpora Odoo. Aquestes eines permeten portar de forma integrada tota la comptabilitat del projecte —excepte la confecció de nòmines de treballadors— fins a la presentació d’impostos i emissió de balanços i informes de tota mena.
Seguidament es poden configurar les eines de què disposa Odoo per a la comunicació de la comunitat de socis: fòrums, comunicació per correu electrònic, repositori de documentació, portal de socis…) Abans d’obrir el supermercat caldrà configurar segur més:
- La gestió de compres de mercaderia als proveïdors
- Gestió d’inventari i magatzem, alta de productes, tarifes de preus
- Gestió de vendes, instal·lació i configuració dels punts de venda (caixa i bàscules)
- Gestionar els torns de treball dels socis
Amb aquestes eines en marxa el projecte ja pot obrir les portes. Tanmateix Odoo permet anar integrant també d’altres que faciliten la gestió de tota la comunitat i que es poden anar activant en el moment que siguin necessàries en funció de l’evolució de cada projecte: missatgeria interna per a coordinar equips de treball, fòrums i repositoris de documentació per a formar i compartir la informació entre la comunitat i màrqueting per correu electrònic per comunicar internament i externament.
També és possible integrar la gestió d’esdeveniments (trobades, tallers…) o un e-commerce per a la venda o la gestió de comandes online.
Finalment Odoo també incorpora eines per a la gestió del treball de les sòcies treballadores: registre de jornada, gestió de despeses, gestió de calendari laboral…
Conclusió
Odoo, gràcies a l’àmplia comunitat que hi ha darrere (OCA) és un projecte obert que evoluciona i dona solucions cada vegada a més casos d’ús i permet evolucionar per a donar-ne als escenaris més diversos que sorgeixin en el futur. Gràcies a l’empenta dels múltiples projectes europeus que han nascut a partir del documental Park Slope Food Coop, s’està construint un ecosistema de proveïdors IT que mitjançant la intercooperació poden construir solucions viables alternatives als gegants tecnològics que promoguin la sobirania alimentària i tecnològica basada en el bé comú.
És important que els projectes de supermercat cooperatiu siguin conscients que han d’integrar l’àmbit IT des de les fases inicials del disseny del projecte i la proposta que fem des de Coopdevs és que, si aquest sector naixent vol ser una alternativa real des de l’economia social a la distribució alimentària convencional, només a través de la intercooperació podrem disposar de les eines necessàries per a poder consolidar una alternativa robusta i real.